La societat de masses s'ha vist descompactada des de ja fa anys. Un exemple és l'odi que molts centren als immigrants. "Ells no paguen impostos", "ells són atesos abans a la Seguretat Social que nosaltres", "ells ens estan treient la feina". Tòpics? Veritats? No ho sé, però el que sí sé és que si em trobés al seu lloc potser actuaria com ells. Agafaria qualsevol feina que em donguéssin o montaria un negoci.Les facilitats que els dónen potser a molta gent els fa ràbia. Però l'hem de canalitzar cap a ells? No, sinó cap a l'Estat. La major part d'immigrants són treballadors, marginats, pobres, etc. i per tant formen part de la classe obrera, oprimida per la burgesía, pels peixos grossos que no tenen res més a fer que aprofitar-se dels altres.
Aquests grans animals han descompactat la societat. Han aconseguit que entre nosaltres ens dividim, ens odiem. Han aconseguit que els obrers en creguem que som persones de classe mitja i veiem al pobre com a un diferent. Estem a res de passar a ser encara més pobres. El baixar sempre és fàcil. Estem a res de marxar a un altre país per a buscar feina. El sortir sempre és fàcil. Però el pujar o el entrar és tot el contrari. No podem obviar que ens trobem en un país amb molts immigrants, però aquests no han de ser un problema si convivim tots en democràcia i igualtat i llibertat.
"De fora vingueren i de casa ens tragueren". Una altre frase que simbolitza un dels racismes que ens acompanya a la societat. Dient tot això li estem donant la raó als de dalt. Però estem equivocats. L'enemic no és el de fora, sinó el de dins, el que està a dalt de tot, el que ho manipula tot per al seu propi bé. I no m'estic refereint pas als polítics, no, sinó aquells que encara estan més amunt, i que fan de la gent de política, titelles imitadores dels seus moviments.
Amb els programes del cor han aconseguit descompactar la classe obrera. Passen les imatges de casaments reials o de l'alta burgesia i la classe obrera ho veu, i a sobre li agrada. O amb els programes diga-li socials o d'actualitat, per posar-li algun nom, on es veu l'entrevista a un pobre o un marginat mentre es prepara els cartrons per a poder dormir. I és aleshores quan la classe obrera pensa: "jo no sóc com ell". El "jo", quan hauria de ser "nosaltres". Ens han descompactat de tal manera que la solidaritat entre els mateixos és inexistent.
Avui dia les fronteres polítiques són una simple manera de tenir-nos a tots controlats i classificats. Les fronteres entre paisos no tenen altre finalitat que descompactar la societat, i fer que aquesta interposi temes poc escencials com la lluita per la llengua catalana o la lluita per una nació. Les veritables fronteres, aquelles que hem de trencar, són les que ens separen dels de dalt. Aquestes fronteres són les que fan de nosaltres la classe oprimida, la classe explotada, la classe obrera descompactada. Comencem a lluitar per la igualtat i la llibertat de la societat. Després ja vindran altres lluites.
