Quan ens fem grans ens queixem que el temps passa ràpid, i que poc a poc anem deixant instants al llarg del camí que mai més tornaran. Però ens passem, des de dilluns al matí, demanant que arribi divendres per a poder dormir, descansar i fer el dropo.Hi ha milers de mil·lèsimes de segons que ens perdem al llarg de la nostre vida, però nosaltres continuem demanant que arribi divendres.
Col·leccionem divendres, dissabtes i tardes de diumenges aburrides durant tota la nostra vida. Vida a la que tos posarem final en una capseta de fusta. És tirst estar condemnat a una llibertat de dos dies a la setmana.
ResponEliminaVivim en un món de presses i quan ens parem a pensar en el que hem deixat pel camí,ens lamentem...D.M.F
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada estar sentint que ganas de que sea viernes, que ganas, que ganas, que ganas.... i de mentres et vas perdent la resta de la setmana... val la pena??
ResponEliminadoncs jo trobo que no, intento viure el dia a dia perque els dies que passen (sense fer-me la poeta ni res) son únics i no tornaran mai més. Igual que tot el temps que perdis. i es així. Poques vegades em sentiras dir quines ganes de que sigui el cap de setmana... Encara que el dia a dia sigui rutina mai et passa el mateix que el dia anterior. Ens hauriem de fixar més amb això tambè.