Al llarg dels anys tothom va aprenent. Aprens a saltar a corda, aprens a anar en bicicleta, aprens paraules al diccionari, aprens geografia, aprens història, aprens de l'amor i el desamor, aprens d'uns i altres... I sempre que te la fots et tornes a aixecar, però malauradament sempre te l'acabes foten altre vegada amb la mateixa pedra.
Ahir vaig dir a uns nens i nenes de 3 anys, que pujariem al terrat de l'escola a jugar. "Terrat?" em van preguntar. "I on és el terrat? Està molt lluny? I, tornarem a casa?". Fa riure, però ells mai havien sentit la paraula "terrat". El terrat podia ser un camp de flors en el qual tan sols s'hi podia arribar en autocar, un recinte tancat en el qual tan sols s'hi podia arribar en metro..."Terrat" poden ser milers de coses si el desconeixes.
Ara ja saben què és, perquè al llarg dels anys tothom va aprenent.
ei merceditas! que chulu és veritat que explicar cosetes als nens sempre és descobrir coses. A vegada et sembla que aprens més tu d'ells que ells de tu.
ResponEliminaÉS A AIXÒ MATEIX AL QUE EM REFEREIXO!! (les coses funcionarien d'una altre manera si a vegades fossim com els nens)
ResponEliminaNO ÉS GENIAL QUE SIGUIN TAN INOCENTS?? ostres que diverit ho he trobat, m'encanten aquestes coses. Avui un nen ha fet un dibuix d'un xarrampió !! per qui desconegui els xarrampions són animals marins de quatre potes amb peus de color taronja.
Els nens són tal com rajen, poden ser les persones mes enfadades del món com al cap de cinc minuts ser els més feliços. I això es perfecte perquè encara no hi ha el rencor que podem sentir els grans, perquè són autèntics imaginatius originals amorosos... definitivament hem de fixar-nos més amb ells!!