Un altre anyet més! 23...caram, tu! com passen els anys! No hem puc queixar pas del que he tingut, ni del que tinc. Com tothom, sempre hi ha hagut moments bons, dolents, ploreres i atatcs de riure. Una vida ben normal, la veritat. Però tot i així, des de fa quasi 5 anys la meva vida va canviar per complet. I tot gràcies a tu. Vas fer, i encara fas, que les pors i els nervis s'esvaeixin. Des de fa quasi 5 anys que em fas molt feliç, i espero continuar al teu costat, perquè, que collons?! ens ho mereixem, tan tu, com jo. Ens mereixem tenir la persona que estimem al costat, i sobretot, ens mereixem ser molt i molt feliços!Estic contenta de tot el que he fet al llarg d'aquests 23 anys, i el més important: no m'arrepenteixo de res....bé, si, a vegades de donar tantes i tantes oportunitats a gent que després no s'ho mereix. Ja m'ho diuen: tan bona, tan tonta. Però cada un és com és, no?
23 anys. Passen tan ràpid! Vas coneixen gent nova, treballes a llocs diferents, comences a caminar, comences la guarderia, l'escola, el batxillerat, la carrera...s'obren mons nous al teu davant. Malgrat tot, durant aquests 23 anys molts dels que estimo se'n van. Però per anys que passin sempre us portaré dins meu.
El més important que he après en aquests 23 anys és estimar. M'agrada abraçar i mostrar el que sento per l'altre persona...sigui la parella, un amic, una amiga...és fantàstic poder dir que estimes sense por. Per què la gent no ho fa? Quan ja no hi siguem ja no podrem tocar ni acariciar, ni fer petons ni mostrar els nostres sentiments. Per què no aprofitem? Viure els petits moments i expressar el que sentim és estimar la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada