Fideus d'arròs

En Miquel arriba a les onze de la nit a casa després d’una jornada de dotze hores en una oficina petita, vella, gris, amb taules també massa petites i amb cadires giratòries blau marí amb taques de cafè incrustades. Els fluorescents il·luminen intermitentment les sales amb un groc que envelleix encara més el mobiliari i les impressores escupen deu pàgines cada quart d’hora amb un soroll de màquina industrial. En Miquel, però, té feina i això és el que compte.

Entra a les onze del matí i a les onze de la nit arriba a casa, es prepara uns fideus d’arròs precuinats, menja una poma i es disposa a dormir. Cada dia, després de treure’s la roba i posar-se el pijama treu la roba del llit i la posa a la cadira. L’endemà al matí, abans d’anar a la feina, la treu de la cadira i la posa al llit (necessita asseure-s’hi per poder posar-se a l’ordinador) i al cap de mitja hora se’n va treballar. A la nit arriba a les onze, es menja els fideus i la poma, agafa la roba del llit, la posa a la cadira, dorm, s’aixeca, recull la roba de la cadira, la posa al llit, es posa davant l’ordinador, se’n va a treballar, arriba, es menja els fideus...(i aquí acaba el bucle amb tres punts suspensius).

Com no és d’estranyar, en Miquel no acostuma a fer endreça de casa seva. Tan sols els caps de setmana té temps per netejar la merda incrustada als plats i al water. Però la roba sempre queda allà, al llit o a la cadira de manera que cada dia n’hi ha més, i posar-se una camisa quatre dies seguits acaba sent una costum.

Cada vegada li costa més agafar aquella muntanya de calçotets, pantalons, cinturons, sostens (algun dia, quan no té massa son, es fot palles amb uns sostens que va trobar al container), samarretes, camises...el camí del llit a la cadira cada dia li sembla més llarg i la roba sembla que pesi més. Al cap d’unes setmanes ha de fer dos viatges per desar-la a la cadira o al llit, d’altres fins i tot quatre, fins que al final el volum és tal que en Miquel dedica tot un dissabte a baixar les estores i el sac de dormir de l’altell.

D’aquesta manera en Miquel arriba a casa a les onze de la nit, menja els fideus precuinats i la poma, es treu la roba, la desa sobre el llit, estén les estores i el sac i es disposa a dormir al terra, al costat d’en Fèlix, el gat domèstic que té mig abandonat i que ha començat a caçar les rates del pis per sobreviure.