Renovar al pensament i al llit,
estimar molt i estimar poc;
deixar fer sense límits ni alarmes,
tan sols les de la paraula
contínua,
contínua,
les de les idees
circulars,
circulars,
abstractes, no alienants.
Fugir de les cadenes
clàssiques,
dels liberalismes
gratuïts;
integrar-nos al dubte
creatiu
creatiu
permanent i mòbil;
Renunciar a les promeses,
als seríem, als faríem,
als nosaltres, als sense tu.
Ignorar el futur,
la incertesa.
Anhelar viure.
hores àtones
ResponEliminacirculars
inútils
com l’arena entre dits
ferides obertes
d’ il.lusions abstractes
de desconsol i infortuni
anhelant no sé què