Sintonies



Girareu la cara a l'oportunitat
fent brindis a la por del desencís, 
de la familiaritat del cos,
del tacte tranquil. 


Respirareu profund
aquí i allà, ben lluny, 
aixecant els dits en senyal de victòria,
guanyant a l'impuls, 
al·legant l'apatia. 

Ja no us buscareu en el tremolor de la carícia, 
ni en el gemec del plaer,
ni en l'orgasme impacient. 

Us trobareu fugint l'un de l'altre,
neutres, 
imparcials, 
indefinits, 
buits,
desconeguts. 

Bona sintonia. 

Silencis

Va oblidar preguntar-li si se'n va adonar que mentre estaven junts, al carrer clarejava, que si ho va intuir per la resplendor que traspassava els forats de la persiana i que il·luminava les pells suades. 

Va oblidar preguntar-li si se'n va adonar que a fora començava el dia mentre ells fixaven un espai-temps (el primer marcat pel llit, el segon pel plaer de sentir-se*) conquerint-lo al complet, amb passions espontànies. 

Moments inoblidables que no tenien res més que el "ser-ho" pròpiament i que no buscaven cap "per què" amagat, senzillament eren i punt. Que tot allò, la dolçor, l'efervescència, els deliris en gests i paraules, la connexió i altres sabors més ([ir]repetibles potser), tan sols ho trobaríen allà i aleshores. Això, merda, va oblidar comentar-li.  



*als braços (fermament),
a  les mans (cariyosament)
a l'espatlla (dolçament),
al coll (apassionadament),
a les orelles (tímidament),
a l'esquena i al clatell (encertadament),
al pit (constantment),
a les cames (i entre aquestes) (repetitivament).