Va oblidar preguntar-li si se'n va adonar que mentre estaven junts, al carrer clarejava, que si ho va intuir per la resplendor que traspassava els forats de la persiana i que il·luminava les pells suades.
Va oblidar preguntar-li si se'n va adonar que a fora començava el dia mentre ells fixaven un espai-temps (el primer marcat pel llit, el segon pel plaer de sentir-se*) conquerint-lo al complet, amb passions espontànies.
Moments inoblidables que no tenien res més que el "ser-ho" pròpiament i que no buscaven cap "per què" amagat, senzillament eren i punt. Que tot allò, la dolçor, l'efervescència, els deliris en gests i paraules, la connexió i altres sabors més ([ir]repetibles potser), tan sols ho trobaríen allà i aleshores. Això, merda, va oblidar comentar-li.
*als braços (fermament),
a les mans (cariyosament)
a l'espatlla (dolçament),
al coll (apassionadament),
a les orelles (tímidament),
a l'esquena i al clatell (encertadament),
al pit (constantment),
a les cames (i entre aquestes) (repetitivament).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada