Els pares se la miren contents mentre pensen en els que avui no hi seran. Per a ells, aquest any serà diferent. El pare trobarà a faltar la seva àvia i el seu pare. I la mare a la seva àvia, la qual li havia donat tot i més. Abans de travessar el carrer han de parar de cop perquè un cotxe vermell passa fugaçment saltant-se el semàfor. Dins hi va una parella. "Respira reina, respira", li diu ell, mentre ella el mira amb cara de patiment. I és que avui naixerà la seva filla Jana, i ho farà a les 13.42h per cesària. No podran celebrar el Nadal, però seran més feliços que mai.
Quan arriben a la porta de l'hospital, hi troben una dona plorant. La nit anterior el seu fill va fer massa el burro amb la beguda i les drogues. Coma etílic. Per sort, ja està bé, però l'espant i la por de perdre'l no li treu ningú. A partir de demà aquesta dona ja no anirà més a l'església. Ella, tan arrelada a la fe catòlica, no pot creure com el "Senyor" ha deixat que passés tot això.
Darrere aquesta trista escena, dos metges surten per la porta. Es diuen fins demà amb una abraçada. Estan contents perquè per fi han acabat el torn. L'un, abans d'anar a casa, passarà per les paradetes d'artesants de la Gran Via per acabar d'enllestir els regals. L'altre, anirà cap a casa, escalfarà les pizzes que té a la nevera i es posarà la gravació del programa de la loteria de Nadal que van fer l'altre dia. A ell li encanta escoltar aquells xiquets cantant els números. De tant en tant, pensarà en la dona que mirava des del balcó, indignada i solitària. Ell, avui, no s'atrevirà a trucar-la, potser ho farà demà, dia en que ella se'n adonarà de com se l'estima i finalment farà el pas. Quan ell vagi a encarregar un ram de flors xerrarà amb la noia de la floristeria. S'explicaran una mica la vida, i ella li dirà que, si senten alguna cosa l'un per l'altre, per què han trigat tant? Li fa veure que la vida són quatre dies, i que aquesta oportunitat potser no la tindrà mai més.
La noia de la floristeria està contenta. A ella li encanta celebrar el Nadal. Una setmana abans ja ho té tot comprat: les herbes pel caldo, el tall, els torrons...i tots els estris necessaris perquè la taula quedi perfecte. Aquest any, però, hi posarà un plat més. Per fi ha decidit trucar al seu pare, l'avi que mirava els dos homes del caixer.
I en acabat de dinar, la nena que havia d'avançar els reis, demana als pares d'anar a donar una volta. De sobte s'adona que tot ha canviat una mica. Veu que la família de 50 persones ha sortit del restaurant a crits. Un d'ells porta la camisa tacada de vi, i l'altre porta un blau a l'ull. Pensa que celebren el Nadal ben diferent de com el celebra ella.
El grup d'amics ja no hi és. Segurament hauran marxat cada un a casa seva, perquè segurament s'hauran adonat que ja no tenen tantes coses en comú com quan jugaven amb la baldufa i amb les caniques a la plaça del costat del mercat ara ja fa 25 anys.
Els dos homes del caixer continuen amb la seva celebració. Riuen i no paren de parlar. L'avi que s'ho mirava ara és a un piset de quatre carrers més amunt, al costat de la seva filla i del seu nét, en Nil, que fins ara desconeixia.
El doctor que ha anat a buscar els regals que li faltaven acaba d'arribar a casa i ha descobert que la seva parella li ha fet el salt amb un altre noi. Els ha trobat a la boca del metro mirant-se d'aquella manera tan especial, i de sobte ha sentit que ell, allà, hi sobrava.
Un dona gran parla per telèfon amb la seva filla. El part ha anat bé i la seva néta es dirà Jana. La dona és feliç. Aquest any no ha tingut Nadal, trobava a faltar massa al seu marit, però aquest, pensa, és el millor Nadal que podria haver tingut mai.
I la nena que havia d'avançar els reis, finalment arriba a casa i pensa que cada família, cada parella, cada persona, té un Nadal particular. Per a ella el Nadal és un dia més, però un dia on la família està més contenta que mai. Però ella pensa en els que estan tristos i en els molts altres que estan sols perquè no aprofiten l'ocasió per dir-se el molt que s'estimen.
Tot i així, ella continuarà en el seu món de màgia; demà serà un altre dia, i demà tornarà ha avançar els reis del pessebre.
