Ni ens adonem del que es pot allargar una nit. De conversa en conversa, de glop en glop vas fent fins que a les 06.00h del matí, arribes a casa i et poses al llit tremolant per la ressaca de l'endemà.
Al dia següent penses en tot el que has fet i el que no hauries d'haver fet. Endinsar-se al pub més petit de Barcelona movent (obligat) el cul i caderes al ritme del comp`s musical (estrident-massa- i ensordidor).
I la nit aporta, no sé per quina raó, les converses més inversemblants que ens podem imaginar. A les 23.00h parles de parelles trencades i a les 5.00h del sistema democràtic i capitalista. Entremig, de la doble personalitat del signe de Bessons, de les estratègies per apropar-te als infants, dels professors, de persones que ja no hem tornat a veure, de moments que van passar, i de camises a ratlles taronja.
Deu ser que la nit et predisposa a fer certes coses en el seu ordre establert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada