Nadal...?

En els dies de Nadal....

Vas pel carrer i et trobes al típic grup d'amics que no es veuen des de fa anys, però que queden perquè és Nadal. Creuant el carrer hi ha la família "perfecte", enjoiada, ben vestida, a l'engròs, que s'ha reunit per anar al restaurant més car de la ciutat, el qual tant sols cuinarà per a ells, perquè al restaurant només hi caben 50 persones.

Allà, a l'altre banda del passeig, dins el caixer, dos amics celebren les festes amb una ampolla de cava de l'ultim lot de Nadal que els van donar. Com a extra s'han comprat unes neules i uns torrons. Ah! i el cava el beuràn en uns gots de plàstic que van trobar. Un avi s'ho mira des de fora encuriosit, trist però sorprès. "Ells dos no tenen res, però almenys es tenen l'un a l'altre", pensa. I és que de fet, la seva filla aquest any tampoc el trucarà i continuarà amb la seva vida que ha muntat en un piset de quatre carrers més amunt.

Fora el metro hi ha dos nois. Es miren, es somriuen i es fan un regal. Per a ells no és Nadal, per a ells és el dia "especial", el dia de dir-s'ho tot. Una dona s'ho mira des del balcó. Està indignada per l'escena. No pot creure com a la gent li poden agradar aquestes festes. Ella, amb conviccions fortes, mai ha celebrat el Nadal. De fet no té a ningú amb qui celebrar-ho perquè sempre posa els seus principis per davant les persones.

Una nena se la mira des de baix el carrer. Pensa que aquella dona li fa pena, que desperta soledat i tristor. "Papa, mama, anem?", pregunta. Està neguitosa perquè avui no ha avançat els reis del pessebre, i ho ha de fer abans que arribi tothom a casa. De fet, "tothom" no arribarà a les 20 persones, però ella serà feliç. Tornarà a veure'ls, però avui serà especial perquè avui els pares han preparat un dinar boníssim. Ah, i també serà especial perquè avui tothom estarà més content i portarà regals, cosa que no va passar la setmana passada.