Juerga catalana

Fa tres dies que no dormo, quatre o cinc no me'n recordo, pensant en el moment que vaig agafar el tren de mitjanit. A l'estació hi vaig trobar un gat que tenia una vida molt perra. El pobre estava abandonat. El tren agafà marxa i quan estava entre Blanes i Cadaqués van pujar la Maria i en Marcel i em van dir que anaven al mar.

Més tard, un alpinista samurai em va dir a cau d'orella je t'aime, però no li vaig fer cas. No parava de pensar en el Jean-Luc que m'esperava a les platges del Mediterrani assoleiat per anar a prendre alguna cosa a un xiringuito amb quatre pins al fons.

A la nit em va demanar "Va Dolors, porta'm al ball, avui hi ve tothom". Vaig acceptar i hi vam anar amb el seu Ford Fiesta groc. La nit va ser clara i tranquil·la i ell estava guapíssim, tot de vermell amb una corbata ben llarga estampada amb colors crus.

A la nit vam conversar, vam riure i vam fer l'amor. Dormint mig agafada al ser braç vaig obrir un ull. Vaig veure com s'aixecava per preparar cafè i torrar pa. Vam esmorzar però després, des de l'habitació, vaig sentir que estava discutint per telèfon amb el seu pare. I va ser aleshores quan va pronunciar aquelles paraules..."papa, és que jo vull ser torero!".

Aquell va ser el punt i principi de viure sense en Jean-Luc. Vaig sortir de casa, corrent sota la pluja pensant en el que havia passat, penedida d'haver anat al llit amb un tio que volia ser torero. Vaig pensar que, ben mirat, tenia el nas gros i no era com la gent normal.

Un altra vegada la vaig cagar, però almenys havia pogut fer un Bed & Breakfast.

Vapor de suc de taronja

Tocant el cel amb els peus, un vaixell vola alt. Tocant el terra amb les mans, una bicicleta navega per l’oceà. Un oceà que no he olorat mai, com l’aigua que mai he bufat, ni com el foc que mai s’ha gelat, ni com el vent que mai m’ha mullat.

Humit el vent que ve del sud, xafogós el del nord. Escoltant el foc veig un gos que juga amb un cabdell de llana i una girafa que demana menjar. Els nans baixen per la corda de la persiana vermella. A l’habitació, sobre els fogons, s’hi troben dormint un porc senglar. El nen dorm sobre un tros de manta en el rebedor, té calor i agafa un jersei.

Tombant el carrer més secret de la ciutat hi ha la fàbrica de xocolata. Hi treballen fades i gegants. Fan una xocolata blava boníssima que s’endureix a la boca i el seu soroll dura setmanes de quatre dies.

En el cistell hi poso els pinyols de les cireres, ja estaven prou madurs. Les peles del meló, en canvi, encara estaven liles per a poder menjar.

Comencen a sortir les primeres fulles de l’hivern. La calor ho acapara tot i els llavis ho noten. No es pot suportar. Em sembla que demà aniré a l’estació de metro per agafar el vaixell que vola alt i així, poder tocar el cel amb els peus.