Tocant el cel amb els peus, un vaixell vola alt. Tocant el terra amb les mans, una bicicleta navega per l’oceà. Un oceà que no he olorat mai, com l’aigua que mai he bufat, ni com el foc que mai s’ha gelat, ni com el vent que mai m’ha mullat.
Humit el vent que ve del sud, xafogós el del nord. Escoltant el foc veig un gos que juga amb un cabdell de llana i una girafa que demana menjar. Els nans baixen per la corda de la persiana vermella. A l’habitació, sobre els fogons, s’hi troben dormint un porc senglar. El nen dorm sobre un tros de manta en el rebedor, té calor i agafa un jersei.
Tombant el carrer més secret de la ciutat hi ha la fàbrica de xocolata. Hi treballen fades i gegants. Fan una xocolata blava boníssima que s’endureix a la boca i el seu soroll dura setmanes de quatre dies.
En el cistell hi poso els pinyols de les cireres, ja estaven prou madurs. Les peles del meló, en canvi, encara estaven liles per a poder menjar.
Comencen a sortir les primeres fulles de l’hivern. La calor ho acapara tot i els llavis ho noten. No es pot suportar. Em sembla que demà aniré a l’estació de metro per agafar el vaixell que vola alt i així, poder tocar el cel amb els peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada