"Vas aprenent a conviure-hi". Això és el que se'm va dir fa dues setmanes. En aquell moment no entenia com es pot conviure amb una cosa tan dolenta com aquesta. Com a molt el que fas és aguantar i tirar endavant.
Ara, en canvi, penso que sí, que s'hi ha de conviure, no per gust, però per viure una mica millor. S'ha d'acceptar el que et ve de cara i intentar ser més forta que mai. Renovar-se i veure la vida des d'un altre punt de vista és clau per afrontar el problema. S'ha de canviar el xip.
Pel fet que "això" hagi aparegut en les nostres vides, no hem de canviar hàbits o deixar de fer coses que voldriem fer. L'optimisme, la força, la lluita, l'amor...tot això no s'ha de perdre mai, perquè d'un mateix depèn el tornar-se a aixecar. Els somnis continuen endavant i els somriures cada dia més grans.
Desitjos? I tan! Moltíssims! Però el més constant és el que es farà realitat d'aquí uns mesos, quan tots junts, al voltant de la taula, farem un brindis per la vida.
Una vida fantàstica que molts no valoren quan poden gaudir de tot i més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada