Benvolgut, permet-me dir que sé que ets un home ocupat; suposo que és moment d'acomiadar-me esperant encara el teu gran salt.
I em deien: "deixe'l estar, deixe'l! Ja en vindrà un altre, no veus que no et convé?". Però semblava tan clar que ens equivocavem com que ho anavem a fer! Però tu t'encallaves i no arribaves mai.
I et crido: "Treu-te la disfressa i revela qui ets! Però no crec que siguis la vida que m'estic perdent perquè ja sé de què vas i he perdut l'interès".
Ja he gaudit de l'estil que exibeixes quan marxes corrents, però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora, sempre arriba el penediment. I jo que creia en tu...i jo que volia accedir al teu desig...
I tot i que ja no et vull, sé que d'aquí uns anys et cantaré cançons igual, i ningú sospitarà de qui estic parlant. Creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada