Peter Pan

Els seus ull clavats en l'horitzó. Li va saber greu per ell però les raons no eren prou fortes i el que sentia era enveja. Un dolor tan dolç que no tenia comparació amb el que havia viscut. Coses insignificants deixades a l'aire com grans pensaments i grans metàfores d'una vida negra. 

I ell que s'acosta intentant donar-li la mà, ajudant-la a sortir d'aquesta estranya rutina que contínuament l'atrau cap a un altre sentit. I de sobte un altre a la fila, i el ventall que s'obre, i ella que se sent perduda i l'altra, com no se sent enganyada?

Records i il·lusions que es difuminen en un mateix sentit. Ja no sap qui és qui, què vol, què necessita. Tan sols sap què no vol, però ell insistent en silenci, i ella que fuig i ell que l'atrapa sense córrer. I al cap d'un temps, segur que tot torna a començar. 

Les seves raons van perdent pes. Tan sols sap consolar-se de la mateixa manera. I ella que pensava que la rutina el faria tirar endarrere. I ell, què té? Una vida buida, dolors insignificants i mentides; síndrome de Peter Pan. 

Stone

El dolor no havia deixat d'existir, ni el record. Els somriures se li clavaven com llances a l'estómac quan hi pensava. I ell...inexistent enmig d'un desert de gel sense intentar forjar ni una mica d'esquerda per traspassar la roca punxeguda que l'embolcallava.

La neu es fonia però mai arribava la primavera. I és que de fet, ella, es sentia còmoda entre el gel impenetrable de l'hivern, i és que de fet, ella, era com una roca. 

"but now you realize he's not selling any alibis, as you stare into the vacuum of his eyes, and ask him do you want to make a deal?" 

[Like a rolling stone - Bob Dylan]