El dolor no havia deixat d'existir, ni el record. Els somriures se li clavaven com llances a l'estómac quan hi pensava. I ell...inexistent enmig d'un desert de gel sense intentar forjar ni una mica d'esquerda per traspassar la roca punxeguda que l'embolcallava.
La neu es fonia però mai arribava la primavera. I és que de fet, ella, es sentia còmoda entre el gel impenetrable de l'hivern, i és que de fet, ella, era com una roca.
"but now you realize he's not selling any alibis, as you stare into the vacuum of his eyes, and ask him do you want to make a deal?"
[Like a rolling stone - Bob Dylan]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada