Tan sols una senyal, una paraula per agafar-lo de la mà i marxar corrents del cau de merda, de crits, violència i agressivitat on el raonament no existeix. Les orelles xisclen, la pell es torna muscosa que es desfà amb taques del passat, vermelles, roses i negres que no marxen ni amb la soledat.En el sostre la humitat augmenta per segons i tot es podreix. Ell s'escapa i ella corre sense poder esbufegar ni un instant. I a dalt, el nen de dos anys dorm profundament sense assabentar-se de res mentre la mare crida paraules fastigoses contra el seu amant, i els grans ho senten i s'amaguen. Surt nua de l'habitació i es disposa a fer el dinar. Li agrada mostrar-se tal com és sense pensar en l'humiliació que suposa per al seu marit veure les restes de semen entre les cuixes, la saliva resseca al pit.
Les sirenes de la policia ensordeixen el soroll de l'extractor mentre els crits de la veïna arriben al timbre de la porta demanant ajuda. Les parets cauen i s'apleguen multituds cercant respostes. I ella el busca però no el troba, el persegueix i no l'atrapa. En un mar de corredisses i submissió, assenteix, resignant-se a viure tot allò que somien els altres.
