17 goril·les

        Com cada dia quan anava a l'escola la Lídia veia com el veí del tercer segona anava a buscar al quiosquer al bar del costat de casa perquè li vengués el diari. El senyor Pep cada matí es prenia un conyac per poder afrontar la jornada, però el veí del tercer segona anava massa atrafegat per parar-se a pensar en la vida d'aquell pobre desgraciat que, a banda de no arribar a final de mes, es conformava a mirar les faldilles de les noies universitàries que cada tarda li anaven a comprar tabac d'amagat. De tan en tan encara els feia un 5% de descompte a canvi de rebre un "gràcies" acompanyat d'un somriure. 

La Lídia ho trobava ridícul, fastigós, patètic. El senyor Pep era tan diferent del mestre de plàstica! A la Lídia li agradava que el professor Miquel li ensenyés les tècniques de Warhol, Lautrec, Kandinsky, Van Gogh, o Manzoni i que d'amagat li regalés piruletes i caramels mentre li acariciava suaument els cabells. 

        Com cada any la Lídia anava al Zoo amb els pares i havia comprovat que anar-hi amb ells era d'allò més avorrit. Es limitaven a explicar-li amb gran entusiasme que els guepards corrien molt, que les girafes tenien el coll molt llarg o que els dofins emetien sons per comunicar-se. La Lídia havia de llegir-se els plafons explicatius per saber a quans km/h podia arribar un guepard, com eren les vèrtebres de la girafa i la freqüència modular dels sons dels dofins. 

Però més enllà de coneixaments biològics, la Lídia havia après que els goril·les picaven de mans quan volien menjar. Això la fascinava i els col·locava en la llista d'animals més intel·ligents que havia analitzat. 

         Tan de bo ella, amb només un picar de mans, també aconseguís tenir un plat d'espaguetis a taula, que els deures estiguessin fets, que el psicòleg es morís, que els pares no li fessin més preguntes idiotes, que Cobain i Morrison ressuscitessin o que el mestre Miquel s'aifaités més de tan en tan, perquè a vegades la barba li punxava els llavis. De l'olor a pintura que li feien les seves mans rugoses i que quedava impregnada a les calcetes, ja se n'havia acostumat.