Polska

            Si passeges per alguna de les ciutats de Polònia sovint tens la sensació de formar part de l’escenari d’alguna pel·lícula ambientada a l’Europa dels 40. Un paisatge ple de tramvies blaus de fusta vells que es mouen amb agilitat entre autobusos, cotxes, motos, bicicletes i vianants respectuosos del verd dels semàfors.

Polònia té un desordre acotat de cases grises i de colors amb anuncis de multinacionals en edificis d’aparença soviètica, amb restaurants de menjars típics de noms impronunciables i locals turcs regentats per homes baixets que presenten (a banda de tot el surtit kebab) les pizzes farcides de maionesa, ketchup o garlic, segons el gust del consumidor.  Els zapiecancas de mig metre es barregen amb els durums, els rissottos, els pierogi’s, els hot dog o els zurek.

Mentre els homes de bigoti gruixut, nas gros, pell blanca i ulls blaus caminen amb posat discret i reservat, els turistes esquiven el mosaic de vidres trencats de terra intentant no perdre’s res d’allò que ofereixen els carrers a cada pas, a cada cruïlla, a cada mercat de venta de verdures desconegudes, a cada plaça amb bancs plens de persones sense sostre o àvies amb cabell blanc, despentinades i plenes d’arrugues que les fan semblar unes sonades encantadores.

L’autenticitat i la vellesa dels objectes particulars trenca amb la cerca d’identitat del país en general i respon a la bellesa (ara sí amb “b” alta) del paisatge urbà...les múltiples monges que caminen amb pressa, els músics del carrer, les botigues d’alcohol obertes les 24h, els quioscs que venen premsa i productes de neteja, les persones que treuen el cap per la finestra dels antiquats trens [impregnant-se (suposo) de l’aire de tots els racons del país], les botigues de vestits de núvia a cada pas, les farmàcies a cada dos, i els bufets d’advocats a cada tres... o fins i tot les notaries que comparteixen replà amb algun alberg.

Com el món al revés Polònia et transmet a èpoques passades, et permet ser espectador de postes de sols precioses a través dels combois atrotinats mentre penses que t’agradaria quedar-t’hi per sempre formant part d’una escenografia encara desconeguda que et sorprèn a cada estació.