Croissants

Cada dijous, l'avi que camina encorbat compra croissants petits, 250gr. dels que tenen banya i 150gr. dels que no en tenen. I és que cada dijous, els seus dos néts van a berenar a casa seva. De 17.30h a 18.30h passen l'hora setmanal, més temps no, no fos cas que se'ls encomani l'esperit decrèpit.

Passen els anys i els nens gaudeixen sucant els croissants a la xocolata desfeta fins que un dia l'avi encorbat s'adona que el més petit dels néts remena entre els croissants de banyes per trobar-ne algun dels sense banyes. En aquest moment l'avi encorbat es sent tan desgraciat que des d'aleshores decideix comprar 250gr. de croissants sense banya i 150gr. de croissants amb banya. Com no podia haver-ho vist abans? Era un avi pèssim (i a més a més encorbat!)...la única hora que el vénen a veure els néts i no ha estat capaç d'adornar-se'n.

Al cap d'uns mesos, l'avi encrobat surt de la cuina i veu al nét més gran menjant d'amagat una xocolatina. Com pot ser si el nen sap perfectament que sempre hi ha xocolata desfeta? L'avi se sent la inutilitat personificada, no sap fer res de bo. Des d'aquell dia compra tots els croissants (amb banya i sense) amb xocolata a dins.

Els anys tornen a passar i els gustos canvien, i un dia, l'avi encorbat veu com el nét més petit (ara ja de 15 anys) agafa una llaminadura i se la menja junt amb el croissant. Aleshores, al dia següent l'avi encorbat es repassa tots els forns de la ciutat per a trobar croissants amb traces de llaminadures per sobre. Ha solucionat el problema però agafa una depressió de cavall.

Mesos després, l'avi encrobat queda al·lucinat amb les noves modes alimentàries. Els néts es mengen els croissants amb una moneda a sobre d'aquest i un cop l'han acabat, agafen la moneda, la llepen i la guarden. Diuen que així tot els anirà molt milllor, que menjar les coses amb una moneda i després llepar-la porta bona sort i que això ho diu tothom. A partir d'aleshores, l'avi encorbat posa una moneda a sobre de cada croissant per tal que els seus néts tinguin una vida plena d'amor, salut i feina, i que si ho diu tothom serà que és veritat. 

Els anys passen i per sorpresa de l'avi no hi ha canvis en els croissants. Per primera vegada se sent estimat pels seus néts (ara ja homes), als quals veu gadir amb els croissants d'or. Els assaboreixen tan que fins i tot no només van a casa de l'avi els dijous sinó que també els divendres. 

Però de sobte un dia els néts es troben la casa tancada. L'avi no hi és, l'avi s'ha esfumat. El busquen durant setmanes i mesos fins que s'assabenten que l'avi encorbat ha estat desnonat, que ja no podia pagar els rebuts ni el lloguer i que ara viu de la caritat de la gent al costat del forn dels croissants. Els néts el van a buscar i ell se sent l'avi més afortunant del món per tenir dues persones que es preocupen tan per ell. 

A partir d'aleshores cada dijous els néts el van a visitar a l'entrada de la croissanteria on l'avi encorbat, ja vell, prim i destrossat, els dóna els croissants, que bonament li ofereix el forn, acompanyats de les propines que recull del carrer. 

Una nit d'hivern l'avi encorbat es desperta entre els cartrons. De cop i volta s'adona del per què de la seva desgràcia. Mai ha menjat res amb una moneda a sobre ni després l'ha llepada....com no hi havia caigut abans? Imbècil, pensa.