Ham with a nasty taste


Abans del cafè vaig dir-li el nom del porc.

Panderetes i serpentines

El "camí de la plana al cim" continua i ens honora a cada pas on ens creuem amb noves sorpreses i moments que permeten eliminar eufemismes infinits.

I sense ràbia ni rancor, i sense amagar-nos de res (i de ningú), relacionem elements amb moments i instants amb persones que acabaran sent records que ens dibuixaran un somriure als llavis. 

Repasso escrits, fotografies, [llistes de] coses i promeses que un dia ens varem fer i recordo aquelles hores entre llançols i aquells petons amb gust a pluja que a vegades puc tocar en somnis de mitjanit. I a vegades el gust dels teus llavis encara es perfila al mocador...

Recordo "chemineé, bottes mouillées, deux baisers et trois plus", i somric. 

"I aquells que foren vistos ballant 
varen ser presos per aquells 
que no podien escoltar la música"

#Bar "La terra"-Girona

[Il·lustració: Joana Santamans, "Somiadors"]

Tot torna a començar
























Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front. 

(Mishima)


[Il·lustració: Brian Rea]

Gather ye rosebuds while ye may


Deien que fa quatre dies el món acabaria, que les carreteres s'omplirien de gent histèrica buscant refugi qui sap on, que d'altres es passarien el dia follant com a conills o que fins i tot alguns es reunirien amb la família per a fer un últim "t'estimo" conjunt. Deien que tot desapareixeria, que les flors es pansirien, que els arbres deixarien de créixer i que ja no podríem escriure, ni dibuixar, ni somriure, ni plorar, ni escoltar, ni tocar, ni veure, ni tastar, ni estimar, ni trepitjar la Patagònia ni tirar-nos per la tirolina infinita de Costa Rica. 

Però el pronòstic dels maies va ser erroni i ara, any nou, vida nova; any nou, projectes nous. Any nou que comença i que carrega a la motxilla dels records moments del 2012, alguns ben tancats amb pany i clau, d'altres suspesos en l'esperança i convenciment de que tot continuarà igual o millor, perquè les grans coses, i allò realment important és el que dóna valor per continuar endavant contra els petits entrebancs de la vida, aquells que t'ensenyen que res és un conte de fades i que tan sols allò tangible és el que val la pena. 

I ara, any nou, vida nova; any nou, nous instants únics per seguir vivint al màxim; any nou per continuar deixant-me sorprendre per la història; any nou per continuar demostrant que el temps n'és de relatiu  aprofitant i gaudint tot el que vingui.