El "camí de la plana al cim" continua i ens honora a cada pas on ens creuem amb noves sorpreses i moments que permeten eliminar eufemismes infinits.I sense ràbia ni rancor, i sense amagar-nos de res (i de ningú), relacionem elements amb moments i instants amb persones que acabaran sent records que ens dibuixaran un somriure als llavis.
Repasso escrits, fotografies, [llistes de] coses i promeses que un dia ens varem fer i recordo aquelles hores entre llançols i aquells petons amb gust a pluja que a vegades puc tocar en somnis de mitjanit. I a vegades el gust dels teus llavis encara es perfila al mocador...
Recordo "chemineé, bottes mouillées, deux baisers et trois plus", i somric.
"I aquells que foren vistos ballant
varen ser presos per aquells
que no podien escoltar la música"
#Bar "La terra"-Girona
[Il·lustració: Joana Santamans, "Somiadors"]
I el regust a records és enorme quan el somriure que surt dels llavis és sincer, de tot cor... :)
ResponEliminaM'encanta quan de cop, repasses fotografíes i moments, que sempre saben com fer-te entendre que la vida està plena de bocinets que mai es poden oblidar*
Art