Deien que fa quatre dies el món acabaria, que les carreteres s'omplirien de gent histèrica buscant refugi qui sap on, que d'altres es passarien el dia follant com a conills o que fins i tot alguns es reunirien amb la família per a fer un últim "t'estimo" conjunt. Deien que tot desapareixeria, que les flors es pansirien, que els arbres deixarien de créixer i que ja no podríem escriure, ni dibuixar, ni somriure, ni plorar, ni escoltar, ni tocar, ni veure, ni tastar, ni estimar, ni trepitjar la Patagònia ni tirar-nos per la tirolina infinita de Costa Rica.
Però el pronòstic dels maies va ser erroni i ara, any nou, vida nova; any nou, projectes nous. Any nou que comença i que carrega a la motxilla dels records moments del 2012, alguns ben tancats amb pany i clau, d'altres suspesos en l'esperança i convenciment de que tot continuarà igual o millor, perquè les grans coses, i allò realment important és el que dóna valor per continuar endavant contra els petits entrebancs de la vida, aquells que t'ensenyen que res és un conte de fades i que tan sols allò tangible és el que val la pena.
I ara, any nou, vida nova; any nou, nous instants únics per seguir vivint al màxim; any nou per continuar deixant-me sorprendre per la història; any nou per continuar demostrant que el temps n'és de relatiu aprofitant i gaudint tot el que vingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada