Donna Rafford obre la porta i, al veure'l, sent aquell calfred que li recorre l'esquena i la fa sentir nua. Quan el mira sent com tots els vidres de les copes trencades nits endarrere se li claven al pit, als llavis i al ventre (altra vegada, com sempre). Li atansa la mà i al agafar-li se sorprèn a ella mateixa rondant entre laberints de llençols, suor i sensacions ja viscudes...
I l'endemà, després de la relliscada, tot continua igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada