En un racó d'Ankara l'esquimal immigrant del nas no pas petit s'amaga a la nevera quinze minuts al dia per recordar la vida decent, mentre a fora els nens canten cançons que parlen d'un esquimal perdut en el desert [que entonava cançons amb el seu banjo i que recordava el seu país allà on era feliç].
Cansat de suar, l'esquimal immigrant del nas no pas petit, abandona el racó d'Ankara i retorna cap a casa, es retrova amb el seu iglú, amb els seus gossos i "quviasuktunga tamaaniinnama", pensa, i ...badaba dum, badum, badaba, daba dum, badaba dum, badum, badaba, daba dum...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada