Bigotis

Des de la terrassa del Palau Güell la Lídia observa l'home del balcó de l'Hotel Gaudí que enrosca amb força el seu bigoti dalinià que se li allarga 10cm per banda. 

Dos pisos més avall, la dona de cabell roig i arrissat es depila el bigoti adolescent a cada dos calades del cigarro tacat pel pintallavis vermell. A l'habitació de l'esquerra, una parella amb bigotis Ringo Starr es baralla amenaçant-se mútuament amb encenedors de cuina i estisoretes de manicura.

Però la Lídia no veu com acaba el patètic melodrama perquè els dos japonesos sense bigoti del costat l'obliguen a sortir de la xemeneia de Gaudí per fer-se trenta fotografies. Aquestes són, naturalment, amb totes les postures possibles: somrient, a pota coixa, fent el pi o simulant el Kame Hame Ha. 

I mentre, la dona de vuitanta anys (i amb bigoti de cafè amb llet) del pis estret del costat de l'hotel mira pels forats dels porticons a aquella nena de cabell curt i mirada abstracte. S'assembla (massa) a ella ara fa setanta anys. 

Espantada tanca els porticons i es reclou en la foscor, entre la muntanya de merda i la llimona podrida de sobre el "bistec-sola de sabata" que ara fa quatre dies va quedar abandonat a la menjadora del gat.