Clic

Ja no es deixa portar per les ones de la mar com els peixets petits, mínims, minúsculs, microscòpics...que de sobte deixen d'existir. 

Ara pren el rumb cap a terra, escala muntanyes i volta el món buscant malabaristes intrèpids amb qui fabricar somnis de paper i plastilina, grimpadors de grans salts amb qui acariciar brises infinites de sorpreses amb color de somriure.

"De tant en tant

quan estic sol

faig com un clic

i tot és nou.

Llavors és quan

tot sembla clar.

Quan tot això 

no ha passat.

I puc triar el que vull fer

I puc marxar

i no tornar més"

#Pau Vallvé