Desconeguts


I les paraules
[misterioses potser, transparents també] 
ens agafen i ens captiven, 
ens embadaleixen i ens inquieten;

ens fan esperar [potser impacientment] 
al post-escrit. 






en
Etiquetas:

1 comentari:

  1. xocolata amarga28 de desembre del 2013, a les 1:28

    Deu ser la curiositat.
    Deu ser el reclam
    del moviment
    o potser, sí, l'estímul de la paraula.


    Bonic.
    Impacientment, fa somriure.
    ... però això ja és una altra història.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)