Entendre-ho tot

Després d'un temps a les fosques, 

amb vidres entelats i buidor estranya, 

nit d'estels i guspires, 

avui compartim llençols i desigs. 

M'encantaria escriure't mil i una cançons d'estrofes màgiques,

d'aquelles d'insomni i pell fiblada. 

Però tot ja està fet

i només puc dir-te 

que ara, d'alguna manera, començo a entendre-ho tot.

Que les teves mans són tempesta

[que m'acaronen i m'embogeixen],

que els teus ulls són casa

[que em captiven i m'arrosseguen vida],

i els teus braços refugi

[del nostre propi espai-temps]. 

I és que resseguir el teu cos amb els meus dits, és dibuixar un món sencer.

I és que ara, d'alguna manera, començo a entendre-ho tot.