La rutina la desperta capritxosa amb l'alarma estrident del despertador. Obra els ulls mandrosa buscant el seu cos, la seva olor i la seva mirada (que fibla dins seu infinita).
I l'enyora tot.
L'enyora en les abraçades que fan parar el tic-tac del rellotge; en agafar-li la mà i sentir com la por s'esvaeix convertint-se en camí per descobrir plegats; en els petons dolços de bon dia, de bona nit i de "perquè sí"; en els somriures entre copes sota cels estrellats; en els jocs de llums i sombres vora el far; en els gemecs que trenquen silencis i la desfan de plaer per dintre; i l'enyora, sobretot, en els balls de nit que els retornen al primer instant d'estiu (construint encara ara un espai-temps etern).
I l'enyora tot.
L'enyora en les abraçades que fan parar el tic-tac del rellotge; en agafar-li la mà i sentir com la por s'esvaeix convertint-se en camí per descobrir plegats; en els petons dolços de bon dia, de bona nit i de "perquè sí"; en els somriures entre copes sota cels estrellats; en els jocs de llums i sombres vora el far; en els gemecs que trenquen silencis i la desfan de plaer per dintre; i l'enyora, sobretot, en els balls de nit que els retornen al primer instant d'estiu (construint encara ara un espai-temps etern).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada