Si li demana, li deixarà una estona més i totes les que necessiti per jugar a fer noves constel·lacions sobre la seva pell; si ho vol, també li deixarà dibuixar un univers sencer que conspiri sobre el seu etern dilema de l'espai-temps.
Li agafarà de la mà per volar cap a la Lluna que els acompanya des de la primera nit, aquella que va ser testimoni de les seves mirades còmplices, de les seves paraules que els feien voleiar les papallones, de les seves carícies que els feien eriçar les pells salades.
El sol encara entra pels forats de la persiana de la petita cambra per regalar-los un nou dia. Les incerteses s'esvaeixen, tot creix i es transforma i junts redescobreixen il·lusió i complicitat.
Perfectament imperfectes, sota un cel de llum multiculor, fugen de l'amor clàssic i anhelen futur inesperat (ple de desig, sorpreses i atzar). I tot sense por perquè "amb els seus ulls aprop, no cal patir per res".
Perfectament imperfectes, sota un cel de llum multiculor, fugen de l'amor clàssic i anhelen futur inesperat (ple de desig, sorpreses i atzar). I tot sense por perquè "amb els seus ulls aprop, no cal patir per res".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada