
Nadal...?...particular

Nadal...?

Una nit

Retorns no desitjats

Cada un/a pot tenir una opinió totalment respectable mentre aquesta tingui uns bons fonaments i respecti als altres. Aquelles opinions que el que volen és fer mal a altres persones, al meu veure, no són ni seran mai respectables, com tampoc ho serà aquell/a que les prediqui.
El senyor (per dir-li d'alguna manera) Anglada es dóna d'entenimentat, d'home llegit, d'home de missa, d'home creient i practicant que segueix les doctrines de la "gran" Església Catòlica. Però en la seva oratoria no les he trobat enlloc. Pel que sé (tot i essent bastant ignorant en el tema) la fe cristiana predica que s'ha d'estimar i respectar a tothom. Però pel que veig ell no respecta ni estima a res ni a ningú.
Josep Anglada, no ha de menysprear a tot aquell/a que vingui de fora o que tingui la pell fosca. Tots i totes venim del "mono", i tots i totes som fills i filles d'aquest planeta, que en un inici no tenia fronteres ni límits que ens sotmetessin els uns als altres. Vostè parla de democràcia però nega la paraula a aquells que més odia i critica. Vostè parla de llibertat d'expressió però quan intenten parlar amb vostè no escolta ni raona allò que li diuen. Vostè parla de respecte i no té ni un 0.01% d'aquest valor. Vostè parla de la defensa d'Espanya però també de Catalunya, i oblida que aquesta va créixer i es va formar gràcies a onades immigratòries. Oblida i menysprea els drets fonamentals de tota persona: la llibertad de poder viure, decidir, i expressar-se.
Però és inútil parla de valors amb vostè perquè com molt bé diu un marroquí en el programa de Salvados: "Anglada utiliza marroquíes para ganar algunos intereses...votos". Això està més clar que l'aigua. Però el més trist és que proliferi aquesta ideologia i tingui estómag per a fer-ho. El felicito.
I per últim donar les gràcies altre vegada al Jordi Évole per aquest fantàstic document televisiu que ha deixat. A partir d'ara, quan un dia estigui una mica "moixa" em posaré al You tube a veure el vídeo, així segur que em despertaré de seguida i agafaré el dia amb més empenta.
http://http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA&feature=related
http://http://www.youtube.com/watch?v=gBGNt479Euc&feature=related
Per a tu
Abstracte de 23

Estic contenta de tot el que he fet al llarg d'aquests 23 anys, i el més important: no m'arrepenteixo de res....bé, si, a vegades de donar tantes i tantes oportunitats a gent que després no s'ho mereix. Ja m'ho diuen: tan bona, tan tonta. Però cada un és com és, no?
Descompactació

Amb els programes del cor han aconseguit descompactar la classe obrera. Passen les imatges de casaments reials o de l'alta burgesia i la classe obrera ho veu, i a sobre li agrada. O amb els programes diga-li socials o d'actualitat, per posar-li algun nom, on es veu l'entrevista a un pobre o un marginat mentre es prepara els cartrons per a poder dormir. I és aleshores quan la classe obrera pensa: "jo no sóc com ell". El "jo", quan hauria de ser "nosaltres". Ens han descompactat de tal manera que la solidaritat entre els mateixos és inexistent.
La roda

Un segon
Hispocresia Facebookiana

Últimament les tecnològiques s'estan posant per sobre del que realment sentim. Estem deixant de banda les vertaderes amistats per enfonsar-nos en un món superficial, on la quantitat compta més que la qualitat. Per què s'agreguen persones al Facebook que quasi ni coneixes o que no suportes? Per què alguns agreguen persones al Facebook que després ni saludaran? Per què aquests intents d'agregar-me com a "amic" al Facebook si en la vida ens hem suportat?
"Pepito de tal tiene 365 amigos". 365 amics, un per cada dia de l'any. Afortunat? No ho sé. El que sí sé és que les amistats de veritat tan sols es poden comptar amb una sola mà. I sobren dits.
Les coses s'aprenen amb l'edat
Els avis
El col·lectiu "avis i àvies" és tot un món del qual se'n podria fer un bon estudi sociològic.
Un dia la meva àvia em va dir: "Ai nena, cada dia estàs més maca. I mira que de petita...has fet com l'aneguet lleig!"
Tot i així són una comunitat entrenyable, que es caracteritza per fer i dir el que volen i creuen. Però a la vegada ens cuiden i ens "mimen". Què fariem sense ells?
Complexitat humana

Hi ha milers de mil·lèsimes de segons que ens perdem al llarg de la nostre vida, però nosaltres continuem demanant que arribi divendres.