Donna Rafford

Aquella dona canadenca de 32 anys era cap de departament de patronatge de l’empresa de moda i complements més important del país. Aquesta havia fet un salt enorme i no hi havia dona que no hi comprés alguna cosa. La dona de 32 anys, Donna Rafford, n’era la responsable. Dissenyava peces de vestir úniques que s’adaptaven a tot tipus de cos i que feien sentir atractives a les clientes. Donna Rafford, coneguda arreu, tenia tan sols una vida agitada dins el departament. La vida privada era monòtona i rutinària. Els dijous nit, però, eren diferents.

A les 22h es posava les millors peces de roba del seu gran i generós armari. Totes, absolutament totes, les havia dissenyat ella. Acte seguit, es maquillava els ulls estenent les pestanyes a un límit inimaginable i es pintava els llavis amb aquell vermell passió que tant li agradava (vermell passió nº 2 de l’Orrial). Abans de sortir de casa es feia la última ullada...botes de taló, mitges negres, faldilla, camisa vermella i cara perfecte. Ja estava preparada per “sortir a caçar”. Així és com la Donna es proposava els dijous nit. Caçar-ne a un, i si n’eren dos, millor.

Ella ja tenia la tècnica i la tàctica més que assajades. Anava al mateix bar de copes i s’asseia a la mateixa taula. Els gestos, les mirades, tot, era idèntic al dijous nit anterior. Homes i dones no es podien resistir al seu encant sexual i sensual.

La cabellera rossa li queia fins a mitja esquena i una mica més avall li començaven les corbes sinuoses i perfectes dels malucs. Les natges, rodones, petites i tensionades. Per davant...cintura còncava pronunciada, pits voluminosos i voluptuosos que cridaven a ser descoberts altre vegada.

La Donna s’asseia a la taula i fixava el seu objectiu. Jugava amb la canya de la beguda, creuava les cames, i tot seguit començava a desfilar el seu dit índex per la seva cuixa, amunt i avall, fent giravoltes, mostrant el seu encís. Es recargolava els cabells, es mossegava el llavi inferior, es tocava el clatell, el collar...

Finalment algun o altre home s’hi acostava. Tots més o menys li preguntaven les mateixes qüestions originals de sempre...nom, edat, estudis, feina, etc. fins que arribaven a la pregunta clau....”estàs sola?”. Després d’allò l’atac era imminent. Les preses queien com a mosques i cedien a la hipnosi femenina de la gran Donna.

Un cop a casa, tot era un recital. Copa de vi, música tranquil·la i balls on el cos onejava contínuament. Arrambaments, silencis, carícies...tot plegat aportava als homes a un clímax sensual que passaria ràpidament al sexual sense demanar permís. Les preses es convertien en caçadors d’aquella dona que s’havia exposat a aquell tan brutal canvi de papers. Botes fora, cremalleres avall, botons trencats, camises estripades, faldilla apujada, pantalons abaixats, llepades, mossegades, algun petó, gemecs, crits, fantasies, moviments repetitius...moment d’èxtasi.

I aleshores, en aquells segons, la Donna es sentia més dona i lliure que mai. En aquells moments ja no era la Donna Rafford, sinó una dona de 32 anys lliure i que havia aconseguit el control complet de la situació. Li agradava ser presa mentre la situació estigués sota el seu control. En el llit, en el terra o sobre la taula, li agradava manar, ser ella la que decidís posar-se a dalt o a baix, de cara o d’esquenes, amb nata o xocolata, amb els ulls tapats o descoberts, davant el mirall o enmig del menjador, nus o a mitges tintes...

Encara que per un moment deixés als homes fer de presa, aquests no hi tenien res a fer. La Donna era la que manava i decidia. Ho controlava tant tot, que hi havia dies en que els homes tan sols miraven mentre ella s’estimava, mentre ella es donava tot l’amor, sensualitat i sexualitat que mai ningú li podria donar. Les seves mans es coneixen el seu cos a la perfecció. Li agradava acariciar-se mentre els dits, humits de saliva, lliscaven lentament i s’amagaven entremig de les seves cames esveltes.

Les nits del dijous duraven dues hores. Es desprenia dels seus amants sense dir res. De fet, no calia. Tan sols amb una mirada ells descobrien que havien estat un simple objecte sexual.

Després, la Donna es convertia altre vegada en la Donna Rafford, esposa de James Rafford, un conegut empresari el qual, entre altres coses, controlava el negoci de la seva dona. Aquest sempre marxava els dijous al matí i tornava al dia següent. Deia que era per qüestions de feina.