"Rellegint e-mails m'he adonat de com t'han canviat les coses", em va dir. Sí, del primer a l'últim hi ha un salt temporal enorme, hi ha coses que canvien i coses que continuen igual.
Una creix sense saber-ho, apunta més alt i s'atreveix a escalar muntanyes més altes. Des de la plana fins al cim, sempre infinit, hi ha un llarg camí, que sempre fa pujada, però que mai abandones per por, temor o cansanci. Deixes gent pel camí, o aquesta et deixa a tu, perquè s'han rendit o han pensat que allò no era el que cercaven, però n'hi ha d'altres que t'acompanyen sempre. També n'hi ha que retrobes, i sense adonar-se'n, et fan el camí més planer.
Entre la plana i el cim hi passen tantes coses! Llargs cafès, nits de festa, tardes boges per París, amors, desamors, alegries, plors, pintors que copien el teu perfil sense permís, cigarrets compartits, propostes estranyes, propostes que et fan sentir lliure...i tot, absolutament tot, et fa créixer.
Entre la plana i el cim, entre el no fer i el ser, hi ha milions d'experiències viscudes i no viscudes, esperant a ser protagonitzades, esperant a agafar forma, esperant per començar. Quedar-se quiet no serveix, és trampa. Si el que vols és viure, continua caminant, continua escalant i sobretot, continua coneixent llocs, coses i persones, perquè aquestes, a vegades, et sorprenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada