Lapislàtzuli

Avui l'escriptor no troba motius per inspirar-se. Els edificis de davant l'hospital continuen igual de grisos, els núvols van i vénen a un ritme suau que sembla que no portarà tempesta, les infermeres fan les tasques de sempre i ella no té res més a dir, tan sols que avui els tovallons són d'un color diferent. 

Avui l'escriptor no pot endinsar-se en situacions dignes de ser descrites. Després d'una temporada estranya amb homes descalços, flors que s'assequen sobre una caixa de llums i japonesos que ho fotografien tot, el món segueix girant, tot segueix el ritme marcat i a ell se li acaben les paraules. 

Avui l'escriptor ja no vol pensar, no vol inventar, no vol esperar més, tan sols desitja que arribi el dia que ella surti i pugui ensenyar-li tot allò que té per descobrir. 

Avui l'escriptor reposa el cap sobre la butaca mentre ella se'l mira i pensa que avui l'escriptor no troba motius per inspirar-se. Els edificis de davant de l'hospital continuen igual de grisos, els núvols van i vénen a un ritme suau que sembla que no portarà tempesta, les infermeres fan les tasques de sempre i ella no té res més a dir, tan sols que avui els tovallons de paper són d'un color diferent.