Fer dissabte

Com cada dissabte la Lídia havia d'acompanyar als pares al mercat. Odiava haver de barrejar-se entre tanta gent, passar per davant les parades de peix o haver de vigilar la bossa de llaminadures constantment...deien que els robatoris havien augmentat en llocs com aquell. 

La Lídia no suportava haver de fer bona cara després que la fruitera li pessigués la galta, gest sempre acompanyat de la frase "que maca que està la nena!", exclamada amb un to agut i repel·lent que ensordia les orelles. Però si ho aguantava, a canvi rebia un tall de meló dolç i suculent. 

Tot i així la Lídia gaudia anant a la carnisseria per veure com esquarteraven el pollastre. Li feia gràcia veure a la bestiola tota nua, sense una ploma, amb el bec obert i en posició estranya. A la Lídia li agradava veure com l'obrien i li treien les tripes. Era com una mena de cerimònia post mortem que tothom observava embadalit, en total atenció, no fos cas que el tall central sortís desviat o la divisió de les cuixes fos desigual. 

En aquells moments la Lídia pensava en les classes de dissecció que els més grans de l'escola havien fet la setmana passada i a les quals havia assistit d'amagat (era molt més entretingut veure com obrien de dalt a baix un ronyó que no pas repassar la taula del dos, tal i com feien els de la seva edat).

La secció "porc" tampoc la deixava indiferent. Quants productes que podien sortir d'un animal! "De mi es podrien aprofitar tantes coses?" pensava. Segur que la boca, les dents, els llavis i la llengua se'ls quedaria algú altre. No els havia fet servir mai, tan sols que per beure i menjar, per tant el desgast no era l'equivalent, ni molt menys, al d'una altre persona de set anys. 

Així doncs els dissabtes al matí no els dedicava a res més que entrar en un lloc on la gent es passejava entre animals i vegetals morts mentre parlaven de temes banals; ella preferiria que es discutís sobre la pujada del l'Ibex 35 o de la geometria diferencial, molt més interessant i enriquidor que no pas assabentar-se de quin color eren les calcetes de la princesa Letizia. 

"He saw an animal leavin a muddy trail, 

real dirty and a curly tail. 

He wasn't too small and he wasn't too big,

"ah, think I'll call it a pig"" 

(Bob Dylan)