La Lídia juga amb la bola de gelat que es desfà sobre
Mentre, els pares discuteixen quina seria la millor residència per a portar
l’àvia. Diuen que l’administració dels seus diners serà molt més fàcil si la
tenen tancada. Intenten fer càlculs de gestió, però la Lídia veu que són
erronis...“Com poden ser tan idiotes? Tan sols és una ridícula equació de tercer grau!”, pensa.
S’aixeca i juga a trepitjar les fulles seques del terra. Cada cop que sent
aquell crec-crec és com si tot parés i quedés en silenci; un espècie d’estrabisme
general que deixa de banda el que es fa per posar única atenció a la fulla de
plataner destrossada en petits fragments, de 2 x 2cm per ser exactes.
Fins i tot, aquella parella de joves del costat, que per cert té la taula plena
de gots i tasses de cafè, ha deixat de magrejar-se. Llàstima, perquè la Lídia s’ho
passava bé mirant-los, inclús creu que acabava d'experimentar el primer moment d'excitació sexual de la seva vida.
La mare de la Lídia l'afanya perquè acabi ràpid el gelat. La Lídia el comença a llepar de pressa, com els joves del costat es
llepen les respectives boques i llengües o com el mestre Miquel li llepa el cul
a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada