Marató setmanal

Quan tornava de veure la sogra, el pare de la Lídia anava a aparcar el cotxe mentre la seva dona posava la nena a dormir. Abans de pujar a casa s'asseia al banc de la placeta observant aquella dona que encisava noiets adolescents mentre ell es ficava la mà a la butxaca simulant buscar no sé què. 

···

Com cada diumenge la Lídia anava a casa l'àvia Cati. Hi arribava a les dotze del migdia i no en sortia fins les dotze de la nit. De tornada, en el cotxe, els pares comentaven com els costava haver d'aguantar aquella marató setmanal, però que al cap i a la fi allò era una inversió de futur. La Lídia es preguntava a què es referien mentre comptava els cent euros de propina que li havia donat la Cati per ser "la neta més maca del món". 

A la Lídia li agradava anar a veure l'àvia perquè sabia que al tornar a casa, vora la placeta, trobaria aquella dona de la faldilla vermella i d'aspecte canadenc que passava les nits de diumenge buscant alguna cosa. La Lídia l'observava de dalt a baix i admirava la seva manera d'exhibir-se. Semblava que el seu pare compartia la mateixa opinió.

···

Donna Rafford passava les nits de diumenge rondant places i carrers intentant trobar allò diferent, allò que la posava al límit. Aconseguia homes de totes les edats, des dels de disset anys amb la pell fina i mans tremoloses, que amb els nervis casi no se'ls empinava la polla, als de setanta anys, sense cabell, amb panxa i un pèl arrugats. A aquests tampoc se'ls aixecava gaire, però eren bons recitant paraules brutes.

A l'endemà la casa quedava impregnada d'olor a sexe, amb condons sobre el sofà, taques blanques sobre els llençols lluents de seda i calces perdudes entre el llit i la paret.