Ja no es deixa portar per les ones de la mar com els peixets petits, mínims, minúsculs, microscòpics...que de sobte deixen d'existir.
Ara pren el rumb cap a terra, escala muntanyes i volta el món buscant malabaristes intrèpids amb qui fabricar somnis de paper i plastilina, grimpadors de grans salts amb qui acariciar brises infinites de sorpreses amb color de somriure.
"De tant en tant
quan estic sol
faig com un clic
i tot és nou.
Llavors és quan
tot sembla clar.
Quan tot això
no ha passat.
I puc triar el que vull fer
I puc marxar
i no tornar més"
#Pau Vallvé
quina enveja
ResponEliminafabricar somnis
i acariciar
brises infinites
i no tornar més
(amb un clic)
només cal tancar els ulls i deixar els fantasmes endarrere..."estrany però no diguis res de res" ;)
ResponEliminaI gràcies al teu text, fas que per uns moments tanquem els ulls i tinguem ganes de totes aquelles sorpreses que estan per venir...
ResponElimina***