Els rajos de sol apunten amb una inclinació de 120º per ser exactes. Un angle obtús que deixa entreveure una tarda de dilluns poc atrafegada i distesa.
Ella, asseguda a la terrassa del bar de la plaça, observa el plafó on hi ha la llista de tapas i plats del dia.
De sobte, sense saber per què, li sona al cap "Como un burro amarrado a la puerta del baile". Per uns instants torna a la terrassa del bar del 1992 on també sonava Radio Futura i Hombres G, i on el cambrer llançava la cendra del cigarret mentre preparava els chocos i les bombas que li havien demanat. Al costat les gitanes intentaven vendre flors, l'esmolet es situava al capdamunt del carrer i ella, petita, corria per la plaça darrere la pilota mentre esquivava als homes que parlaven de com Carl Lewis havia aconseguit la medalla d'or.
Un "en què penses" del noi que té assegut al davant la desperta i sense dir res s'adona que aquella tarda fa olor a dissabte dels 90.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada