Sense voler-ho s'ha acostumat a caminar pacient, sense fer soroll, intentant fer-se invisible. Sense voler-ho tan sols l'observa entre la multitud, i a vegades, s'atreveix a cridar a contracorrent. Caça el seu somriure a l'aire i es treu de sobre la seva olor impregnada a la pell. Ja no la vol, de tan conservar-la s'ha podrit.
Sense voler-ho s'ha acostumat a caminar pacient, tan a poc a poc que s'ha acostumat a mantenir la distància i a fer-ho tot de lluny...així és com el mira, com li parla, com el crida, com l'acaricia, com l'estima. I el perd, i ho sap. Incapaç de fer res decideix agafar una llibreta i comença a escriure com l'odia...en vers, això sí...decasíl·labs, rima assonant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada