High card

"Sota la típica llum groguenca i entre el típic núvol de fum, asseguts al voltant de la típica taula rodona hi ha els quatre típics jugadors. Amb el típic posat seriós simulen, com és típic, tenir una jugada extra.

Un d'ells és la típica dona atractiva que vesteix el típic vestit vermell i fuma el típic cigarret prim i allargassat amb un posat seductor. Per despistar al més fort fa el típic gest de posar-li el peu descalç sota el camal del pantaló. Ell reacciona amb el típic símptoma de nerviosisme i excitació recol·locant-se una i altra vegada.

Un tercer, amb la típica camisa descuidada, està més pendent del joc i no s'adona de res, ni que el quart ha fet el típic "truc" d'amagar-se una carta a la màniga. 

Com és típic aquest últim acaba guanyant amb el típic Royal Straight Flush però els altres veuen l'estafa i comencen la típica baralla on ampolles i cendrers serveixen d'arma i escut a la vegada. I passa la típica desgràcia en què a un li obren el cap i la dona crida aquella típica frase de "pareu ja!" mentre treu del típic lligacames la típica pistola que sempre té amagada.

És aleshores quan la dona, com és típic, comença a disparar primer al guanyador per haver fet trampes, després al que estava concentrat en la partida per no haver-se adonat de res, i finalment al del pantaló per no haver-se excitat prou.

Després agafa la destral que està guardada al típic armari vell de l'habitació i talla els cossos a trossets, en sis parts per ser exactes: els dos braços, les dues cames, el cos i el cap. Té la típica idea de fer una fracció de set en honor a l'òrgan masculí per excel·lència, però com és típic no li queda gaire temps. Agafa les bosses on hi ha esmicolats els cossos i les amaga al típic congelador. 

Per últim, com és típic, la dona els roba els diners de la cartera que típicament guarden a la butxaca interior de la típica americana. Mira l'escena, fa el típic somriure i surt per la porta amb el cap ben alt i amb pas elegant mentre la gent que hi ha a la sala de fora se la mira amb la típica cara d'estupefacció." 

-Tranquil, ja veus que no et vas perdre res, una típica pel·lícula com totes les altres. Sempre fan el mateix.

-Típic. 

I de fons sona el repetitiu Arbre que mira farola de Joan Miquel Oliver que trenca el tòpic i s'endinsa en la monotonia més regular i lineal del cantautor. 

"Sa tapa, un llibre, una foto,

sa foto no és més que una fulla,

natura de traça difícil,

d'esquemes i diagrames"

(J.M. Oliver)