En un últim intent es posa el fastigós i ensucrat I'll always love you mentre amb el mirall d'augments busca una petita mostra de fragilitat entre els seus ulls. La fredor amb què es mira l'espanta.
Busca a les entranyes una resposta, una idea tan profunda que les mans, plenes de vísceres i muscosa, rellisquen al intentar passar pàgina. La sang regalima pel palmell mentre s'eixuga la suor de la nit.
Els llençols, tacats amb imatges impensables que la van fer somiar per un dia, resten amagats a l'altell de la cuina on s'hi concentra la grassa i el fum. De fet ja estan groguencs. De fet ja els podria llançar a la brossa, però cada vegada que hi pensa són les nou de la nit i aleshores decideix tancar-se amb pany i clau perquè de ben segur que quan els vagi a llançar tornarà a topar-se amb la parella que cada vespre es troba a l'església de Sant Agustí amb un intent de fotre's mà.
Això és el que a ella l'angoixa, això és el que la fa enfadar, el que li estripa la cicatriu que cada dia es cus a l'estómac amb doble punt perquè res s'escapi. Decideix baixar i mentre els defuig s'adona que, com cada nit, ell torna a estar allà, entre la penombra del balcó, amb la mà a la butxaca observant la parella que simula follar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada